Top Stories

Pasèda òrmaj la fèsta, la ròba che l’è rèsta, las dròva per al pulpèti, sèinza fè tènti pusghèti. La chèrna ad manz ad capòun, lan si bóta int e’ bidòun, bšägna purtròp magnèla, ch’ ui vò i sòld per cumprèla. Ilé drèinta ui va ad tótt, da la chèrna a e’ parsót, j’arvènz, in pjó quèlc artaj, pèn gratéd, òvi e furmaj. Per stè de chènt de sicùr ui si mèt parèć udùr: e’ pévur, la nuša muschèda, bóza d limòun gratušèda, parsèmul, un spìgul d’aj, zà che quèl un guasta maj, ui dà un bèl pò d vigór, l’è ‘na bréscla per l’udór. Da sta ròba impastèda, us ne tò ‘na cuciarèda, tla mèna la vèin strèta, cume stèmp per la pulpèta. Las frèz, la dvèinta d’òr, epù zó te sug ad pumidòr, sè cuntorne de purè, l’è pu un gran bèl magnè. Ènca sl’è garantida, fata sa ròba pulida, ma chi e’ vèin a magnè, nu gìi drèinta cus ch’u jè. S’un sa quel ch’a javì mès, u li magna d’listès, se e’ sa che u jè javènz, e’ pò ès che e’ sélta e’ prènš. Ivano Aurelio Muratori GLI AVANZI NELLE POLPETTE! Passata ormai la festa,/ la roba che rimane,/ si adopera per le polpette,/ senza fare tante pusghette. La carne di manzo e di cappone,/ non si butta nel bidone,/ bisogna purtroppo mangiarla,/ che ci vogliono i soldi per comprarla. Lì dentro ci va di tutto,/

La zurnèda la è bròta, e mè am la vòj gód tóta, jà mès vèint e piòva, mèj che da chèša an mi mòva. Che faza pu e’ tempurèl, che intènt a lèz e’ giurnèl, ò ènca i rèbus da fè, a n’ò sa fin mèzdé. E’ zél l’è zà tótt ciuš, léa lal guèrda e la cuš, e’ gat l’è sè camèin, e’ miùla me canarèin. E’ cagnin un si dà pèša säta al mi gambi us mèša l’à pavura di tón, e’ baja, e’ baja e un stà bòn. Dògnitènt a smòv e’ fóg, a spatac guaši per zóg, nu savènd pjó cuša fè, a fnès per fè e’ cafè. E pu a cèm e’ mi cušèin, che stà só a San Marèin, per savè cumè ch’e’ stà, e se piòv ènca ilà. Ló l’arspònd da ignurènt, ch’ai tèlèfèn solaméint, per dii stal ròbi ch’iquà, che tènimòdi lis sa. Ch’ò da pènsè per mè, e ch’an l’ò da scucè, quand um vèin in amèint, gnènca ch’an fósme parèint. Paròli cl’i m’àUna zurnèda da stè t chèša fat mèl, e mè a sò arvènz ad sèl, l’à mèla e pjó rašòun, e quèsta an me la pardòun. Ivano Aurelio Muratori UNA GIORNATA DA STARE IN CASA La giornata è brutta,/ e io me la voglio godere tutta,/ hanno messo vento e pioggia,/ meglio che da casa non mi muova. Che faccia pure il temporale,/ che intanto leggo il

Stà matèina in pscaria, al purazi i li déva via, a òt euri e pasa a e’ chèl, una ròba ch’lan stà invèl. Un marinèr l’à fat la spia, l’à dét: u jè la murìa, e quand al purazi al mòr, i li vènd a péš d’òr. La zèinta la s’amaza, per tò un chèl d’ puràza,Quand al sfòj al còsta pòc! sla pscaria la va isé: pjó ch’in vò, mènc ch’ui n’è. A nòv èvri invéce al sfòj, paréć i géva an li vòj, quand i li vènd isé pòc, e’ vò dì ch’u jè e’ tróc. Paréć, bèin us capès,Quand al sfòj al còsta pòc! i li tò se e’ prèzie e’ crès, a quarènt’ euri e pasa, i còmpra ènca la casa. E’ pès in sa cus che sia, lór is divèrt in pscaria, i tò quèl che pjò e’ còsta, e’ ròmb e l’aragosta. Al sfòj ‘na masa prègèdi, agl’jè guaši rigalèdi, a e’ prèzie ch’jà i guvat, ch’is compra per dè me gat. Mo in li tó comunque sia, jà i sóld da butè via, sa quii i li pò cumprè, a quarant’euri, mo ve’! S’i li tò a che prèzie, pròpi i n’à giudizie, e quèl ch’ui vò ma lór, u n’ e’ pès, mo un dutór. Ivano Aurelio Muratori QUANDO LE SOGLIOLE COSTANO POCO! Questa mattina in pescheria,/ le vongole andavano via,/ a otto euri e passa al chilo,/ una cosa

Tènimòdi j'an i pasa, us véd dai ségn ch' i lasa, jè stampéd sóra la faza, cmè sla còzla dla puràza. E la vita las cunsóma,J’an i pasa! cumè e’ zèinz dla lóma, a pòc a pòc, dé per dé, fin ch’la s’à da šmurzè. Lèntamèint las ne va, la n' dà fìnché la n'à, e' témp u la divóra, finché ui n’è ancóra. Us véd pasè sl’arlòz, ir e’ dvèinta òz, epù òz l’è zà dmèn, e’ vòla com un riuplèn. J' an i véin dal' èlt, j' ariva un dré cl' èlt, i véin zó a caschèda, i pasa via ad vulèda, i lasa ad dré j’arcòrd, e i scapa cumè i tórd, l'an vèć e' dvéinta nòv, l'arnas e e’ còr d’arnòv. Ivano Aurelio Muratori GLI ANNI PASSANO! In ogni modo gli anni passano,/ si vede dai segni che lasciano,/ sono stampati sulla faccia,/ come sul guscio della vongola. E la vita si consuma,/ come lo stoppino del lume,/ a poco a poco, giorno per giorno,/ finché si deve spegnere. Lentamente se ne va,/ ne dà finché ne ha,/ il tempo la divora,/ finché ce n’è ancora. Si vede passare sull’orologio,/ ieri diventa oggi,/ e poi oggi è già domani,/ vo- la come un aeroplano. Gli anni vengono dall'alto,/ arrivano uno dietro all'altro,/ vengono giù a cascata,/ e passano via di volata, lasciano dietro i ricordi,/ scappano via come i

/